Durant set anys–¿o foren cinc?—
la ninfa divina entre dees
li ha ofert menges, oblit,
una passió compartida.
Vora l’espluga on Calipso habita
hi creixen verns i xiprers,
una parra de vi ufanosa
–tot el que els mortals delita.
Un coneixement, emperò, manca a la ninfa:
ni que sigui en una illa balmada,
I amb una amant en delícies divina,
cap mortal no s’avindrà mai a aceptar
una fatigosíssima eternitat de joventut i bellesa,
mancada d’allò que els homes més aprecien:
el design inassolit, el record inassolible.
***
For seven years—or was it five?—
the divine nymph plied him with
forgetfulness, delicacies, shared passion.
Near Calypso’s grotto,
cypresses and alders grew, a grapevine
for fashioning luxuriant wine
—all that tantalizes men.
A truism lost on the nymph:
not even on an island
adorned with caves,
in the arms of a supernal lover
can a mere mortal endure
a wearying eternity
of youth and beauty,
devoid of what men prize most:
elusive memory,
unattainable desire.
translated from the Catalan by Cyrus Cassells